Constel·lacions familiars sistèmiques
Tot i considerar-nos persones adultes, autosuficients i lliures, sovint estem més lligats a la nostra família del que ens agrada creure. Sense ser-ne massa conscients, ens trobem atrapats en lleialtats, identificacions i altres embolics sistèmics que no veiem, però que ens mouen com fils invisibles.
Els membres d’una família comparteixen, a més d’uns gens, un destí comú, tant a nivell quotidià com a nivell més transcendent, i aquesta realitat fa que sovint les relacions siguin confoses, violentes o malaltisses. Amb més freqüència del que creiem, aquests nusos originen o contribueixen a estats depressius, malalties, dificultats en les altres relacions, sensació de bloqueig, de carència econòmica i altres trastorns, mancances i incapacitats que manifestem tant els adults com els infants i adolescents. Conductes i conflictes que no poden explicar-se a partir de trets personals com el caràcter o la intel·ligència, sovint troben claredat, comprensió i resolució a través de la perspectiva sistèmica quan, des d’aquesta visió més nítida, s’operen moviments i canvis en l’entorn familiar.
Perquè l’autèntica llibertat i amor es donin en un sistema familiar, cal respectar uns ordres, que vetllen perquè tots els membres ocupin el lloc que els correspon, en què tots els altres poden reconèixer qui són i acceptar-los en la seva singularitat, com a únics i irrepetibles.
El treball de Constel.lacions Familiars Sistèmiques (CFS) és un mètode d’enfocament sistèmic i fenomenològic, desenvolupat pel psicoterapeuta alemany Bert Hellinger (Baden 1925), que vetlla per la recuperació i manteniment d’aquests ordres naturals i bàsics (que no tenen res a veure amb preceptes morals o religiosos), perquè les relacions es clarifiquin i sanegin, i totes les persones integrants del sistema siguin lliures de desenvolupar-se plenament, seguint el seu propi destí.
El treball de B. Hellinger és una aguda i brillant compensió de la manera d’actuar que té el que anomenem consciència, i d’allò que ell anomena els moviments de l’esperit. Respectant els ordres de l’amor, aquests dos elements ens porten a una dimensió més lliure i real de l’amor, i a una harmonia i felicitat més madura.
En contra del que pot semblar, una Constel·lació Familiar és una cosa senzilla. Reclama que ens deixem guiar per la intuïció, i per aquest moviment de l’esperit, sense exigències ni intencions personals més enllà de la nostra bona o mala consciència, acceptant i assentint a tot el que s’esdevé, tal com és, perquè es pugui restablir l’ordre en el sistema. De tal manera que allò que estava separat, exclòs o invertit, s’integra de nou i ocupa el lloc que li pertoca, alliberant i restablint així la dignitat i la llibertat de cada membre del sistema.
Per dur a terme una Constel·lació Familiar Sistèmica, cal voler mirar i acceptar les coses tal com van ser, sense voler-les canviar. Tant important com els ordres, és la qualitat d’aquesta mirada, que sempre és en recolliment i respecte, lliure de cap judici i de tota intenció personal. Aquesta mirada lliure de desig personal facilita l’acceptació dels fets passats, i una visió més lúcida del present.
Quan i per què fer una Constel·lació Familiar Sistèmica
Per mirar i descobrir la realitat del nostre sistema familiar. Aquí entenem mirar no pas com una curiositat o tafaneria, sinó com a observació atenta, pel desig d’alleujar el malestar anímic o físic del qui constel·la.
Per acceptar la realitat que se’ns revela tal com és.
Per trobar una imatge de solució davant una situació adversa.
Considero que el treball de CFS és més que un mètode. Crec que les Constel·lacions, enteses i sentides en tota la seva profunditat, són un camí de trascendència que ens obliga a abandonar tota prepotència i a situar-nos en una actitud honesta i humil, necessària per abraçar la nostra veritable naturalesa, retornant-nos a la nostra dimensió real i posant-nos realment en sintonia amb la vida.
La ciència, la tecnologia i la revolució digital que marquen la nostra època no superen, ni resolen, ni ens eviten la vida i la mort com a forces misterioses i poderosíssimes, davant la profunditat de les quals ens quedem petits. És bo recuperar l’acceptació i el respecte pel misteri i créixer, no malgrat o en contra d’ell, sinó dins d’ell mateix, perquè en formem part. La nostra vida autèntica potser comença quan ens lliurem a aquest cabdal de vida, i ballem amb la música que ens toca, per arribar a ser plenament qui ja som, des de sempre.