Després de començar la confecció de la “llista autobiogràfica” que et suggeria al número anterior d’aquest butlletí, confio que comencis a tastar les primeres satisfaccions que dóna iniciar-se en el treball autobiogràfic. És important poder mantenir oberta aquesta llista, per afegir-hi tots els ítems que encara se t’aniran acudint.
Qui titlla de narcisista la tasca autobiogràfica, no ha entès l’efecte curatiu que comporta narrar la pròpia vida. Ressuscitar els fantasmes inquietants que vaguen a l’ample i llarg de la nostra vida és del tot alliberador. Fer les paus amb el passat esdevé una mena d’”auto-absolució”. La tasca que tens entre mans busca mirar al passat: primer per sorprendre’t; i més tard, a poc a poc, per connectar amb un sentiment de respecte per tot el que has viscut i per tot el que vas decidir no viure; i amb un sentiment d’estima per ser qui ets.
Per tal de treure la pols dels teus records i alenar la memòria, avui et proposo aquesta mirada cap al passat, primer, doncs, per sorprendre’t. Som hi?
Materials
Ordinador, full o cartolina ben gran. Retoladors, llapis de colors, llapis de cera o gomets.
Consigna
Seu còmodament, a soles i en calma. Imagina que vas en un globus des d’on sobrevoles l’extens territori de la teva vida. Des que vas néixer fins al teu moment present, observes la teva vida com un gran paisatge. Agafa la teva cartolina (o el que has decidit utilitzar) i dibuixa –com tu vulguis- sobre el teu paisatge figures, símbols o imatges que representin la teva trajectòria vital. Si pot ser, fes-ho cronològicament; però si no tens clar l’ordre de les teves vivències, no t’hi capfiquis! Dibuixa els senyals al territori, seguint la teva intuïció.
Et suggereixo d’estar atent tant als elements que han facilitat el teu camí, com a aquells que han suposat un obstacle o, per moments, l’han interromput, o a aquells que t’han obligat a fer un gir cap una altra direcció.
Aquests són alguns dels símbols que et suggereixo per representar alguns dels moments per on podria haver passat la teva vida.
- Un bressol al mig d’un camp de flors, en un dia de sol: un entorn relaxant en la família quan vaig arribar al món. Per exemple: vaig néixer al sí d’una família que m’esperava amb molta il·lusió.
- Un bressol abandonat al mig d’un bosc: dificultats en l’entorn en el moment de néixer. Per exemple: al poc temps de néixer, el meu germà gran va ingressar a l’hospital i em van deixar amb una tieta uns dies. O, el meu avi matern es va morir i la meva mare estava molt trista.
- Una cascada o un rierol que transcorre entre roques: “bogeries” que he fet, riscos que he corregut. Embolics en els quals m’he ficat
- Una cruïlla de camins: haver de prendre una decisió o fer una elecció difícil.
- Una cabana a la clariana d’un bosc, prop d’un riu: una època tranquil·la de la vida.
- Una cova: la necessitat de sentir-se segur o segura.
- Un pou negre fosc i profund: èpoques de crisi.
- Un desert, de nit: una transformació o un canvi molt important.
- Una ermita al costat del camí: ajudes que vaig rebre o persones que em van ajudar.
- Un precipici: una ruptura.
- Una muntanya: un obstacle o un impediment.
- Un llit i una forquilla: la necessitat de descansar, de cuidar-se.
- Un gran bosc frondós i fosc: sentir-se perdut i desorientat o desorientada a la vida.
- Un pont: connexions, relacions, influències, contactes que van ser significatius (en un sentit o en altre).
- Una gran extensió de camp verd: períodes de felicitat.
- Un núvol de contaminació sobre un nucli urbà: èpoques de preocupació o d’estrès.
Aquests són alguns exemples, d’acord amb les meves pròpies imatges internes. Tu pots inventar els teus propis símbols i els seus significats. En acabar, tindràs un mapa detallat de la geografia de la teva vida; una mapa detallat de la trajectòria que has fet a la vida, fins al moment present.
Deixa’t guiar per les teves sensacions a l’inventar els teus símbols, perquè representin els moments significatius de la teva història de vida. Mentre ho fas, confia en el teu cos com a guia.
Amb l’ús de la metàfora, pots construir xarxes de significat del que ha estat la teva vida fins ara. Mantenint aquesta mirada a vista d’ocell, agafa el teu mapa un cop el donis per acabat (sempre pots afegir, més tard, el que t’hagis deixat) i observa’l. Mira-te’l sense pressa ni judicis. Estigues atent o atenta a l’estructura del territori. És a dir, a com has construït la teva història. Posa atenció a l’entrellaçat dels esdeveniments, la relació que guarden entre ells, aquells fets o etapes que són el motor d’uns altres fets o circumstàncies. Observa els indrets per on has passat, els llocs i moments que has compartit amb d’altres, les extensions felices o infelices, etcètera.
Per acabar, escriu les impressions que reps en observar el territori de la teva història vital fins ara.
Bona feina!