Estimar la meva història

huellas-1

Antigament, es creia que només les persones importants i famoses podien escriure la seva autobiografia. Haver viscut coses extraordinàries justificava escriure sobre elles mateixes i sobre allò que els havia passat.

A partir dels anys 70, algunes persones de grups socials marginals van començar a exercir el seu dret a expressar qui eren, què sentien, què volien, quins eren els seus anhels o les seves necessitats, i començaren a escriure sobre elles mateixes. Avui dia som moltes les persones que en algun moment de les nostres vides hem sentit l’impuls de narrar la nostra vida. No som famoses, ni hem fet coses extraordinàries a la manera en que convencionalment entenem. Però guardem secrets, patim malalties, sentim passions i neguits, i la necessitat imperiosa de col·locar tot això fora de nosaltres mateixes per “mirar-nos” amb perspectiva i com a objecte de coneixement.

Aquesta escriptura sobre la teva pròpia vida és la que et proposo. Emprendre un treball autobiogràfic a fi de conèixer-te millor, d’aprendre de tu mateix o de tu mateixa per ajudar-te en la teva tasca de transformació. Escriure la teva autobiografia per guarir-te. Usar-la com una medicina per a la teva ànima.

El treball autobiogràfic és una oportunitat per evocar el que hem viscut i reconsiderar-ho des del present, l’únic lloc on som reals i tenim poder. Podem llegir el nostre text i observar el nostre jo protagonista: d’on ve, quins són els seus orígens…veure com es mou -com pateix, juga, s’equivoca, gaudeix, ataca, estima…- . Podem ser escriptors i alhora lectors i observadors de la nostra història de vida. En aquest desdoblament saludable –alhora autors i lectors- pot esdevenir una mirada curativa sobre el que hem viscut, que ens reconcilii amb qui hem estat i amb allò que hem fet (o deixat de fer). Des del present, redefinim les nostres experiències, els donem un nou significat, i en fer-les nostres, ens fem responsables del que portem ja viscut. Aquesta estima per la pròpia vida li atorga sentit, i ens prepara per la que encara ens queda per viure.

Considera aquest espai el teu laboratori autobiogràfic. A partir d’ara t’acompanyo. En cada publicació et facilitaré una consigna per avançar en la teva autobiografia. Et proporcionaré, alhora, pistes i claus per confeccionar el teu genograma i poder assolir una visió de conjunt de tot plegat. Això no significa que escriure una autobiografia t’obligui a realitzar el genograma. Ni viceversa. Val a dir que són tasques independents i que, per tant, ets lliure d’escollir-ne una o l’altra. Fes-les totes dues només si així ho sents, si comptes amb la motivació suficient.

Passem a l’acció? Aquí va la primera consigna.

 

Encetant el treball autobiogràfic. Estimar la meva història

Materials

Ordinador, llibreta i bolígraf. També pots utilitzar cartolines i llapis de colors. O fitxes, si prefereixes confeccionar la teva biografia com un fitxer.

 

Consigna

Aquest és un inici senzill per començar a treure de les runes els tresors de la teva vida.

Entrar a la nostra vida per reunir els fragments dispersos o confusos i posar-hi ordre demana temps i recolliment. Et suggereixo realitzar aquesta tasca en silenci, sense preses i sense obsessionar-te. És una tasca íntima i personal. Només per a tu. Tens la llibertat d’escriure el que vulguis. Estàs lliure de retrets i judicis. Només ho llegiràs tu. No cal ser precisos. No busquem enregistrar els fets passats de manera necessàriament cronològica ni exacte. El que pretenem és evocar els nostres records i deixar anar la memòria.

A la teva llibreta, fes una “llista autobiogràfica”. Aquesta llista pot tenir tants ítems com se t’acudeixin. Et serà molt útil perquè els records no et paralitzin o no t’envaeixin. Recollir tot el que t’arribi en ítems, et donarà una sensació d’ordre.

 

Un exemple:

–        Dates clau de la meva vida

–        Llocs (barris, països, cases, adreces…) on he viscut

–        Viatges que he realitzat

–        Persones clau de la meva vida

–        Feines que he tingut

–        Relacions de parella

–        Els meus valors

–        Dany que he causat a d’altres persones

–        Bogeries que he fet

–        Mascotes que he tingut

–        Pèrdues que he patit (dols, renúncies, feines)

–        Els meus amants

–        Les meves cançons preferides

–        Els objectes de la meva vida

–        ….

 

En lloc d’una llista, també pots dibuixar en una cartolina esferes que continguin un títol, equivalent als ítems. Al mig de la cartolina, pots dibuixar-hi una esfera que et representi a tu. La resta les pots dibuixar més a prop o més lluny de la teva, segons la importància que hagin tingut per a tu.

 

Tan els ítems de la llista com les esferes dibuixades poden ser interminables; per tant, quan ja no tinguis més idees – podràs afegir-ne sempre que se t’acudeixin – escull un o dos ítems, o una o dues esferes, i comença a emplenar-los amb els teus records. No et perdis amb els detalls, evita les descripcions florides i vés al gra: les dades exactes no són la prioritat, sinó l’evocació i el deixar anar la teva memòria. Respira profundament i suau… i a escriure!

 

Aquesta llista serà la columna vertebral que sostindrà el treball autobiogràfic. Fins aquí per començar. Seguirem al novembre.

 

Bona feina!